Si no fos pel temps
Com si el reflex més platejat de la lluna clara
Damunt l'onada es volgués quedar
Així recordo el teu cabell, amiga blanca
Mig amagat pel mocador de cap
I es feia estrany venir del llamp de fora via
I acostumar-se al tremolor constant
D'aquella espelma que pintant es consumia
On esperant cor i records s'estan
I una cançó, que sí, que no
Que tard o d'hora
De la memòria feia un cabdell
I era l'arrel des del bressol fins a la tomba
Llavor escampada pels vuit vents del món
Ves per on!
Que lleugera avança la barca
Amb la vela inflada per la tonada dels pescadors
♪
I aquells ullets mig amagats, vellut i vidre
Eixuts per fora, emplorallats per dins
Mirant-me en ells com un infant em quedaria
Ahir i demà per endreçar l'avui
I una cançó, que sí, que no
Que tard o d'hora
De la memòria feia un cabdell
I era l'arrel des del bressol fins a la tomba
Llavor escampada pels vuit vents del món