Parlo amb el mobiliari urbà
M'embolico un turbant
I camino per la ciutat
Mentre s'obren els portals
Se m'estan emportant lluny
Milers de forats, llums
Barreres de corall
I muralles que puc travessar només amb un bufet
Ferides que abans havia sofert ara se m'han obert
Com els xacres
Om shanti om
Camino amb xanques i faig saltirons
Perquè aquí sento la mateixa gravetat que a Cal·listo
S'escriuen pàgines d'història on mai no hi seré
Però no m'havia sentit mai tan serè
Rams de pensaments positius de jardí
Tot el que em falta per dir
Ha brotat en mi com una llentia pardina
Estiro els braços cap a dos punts cardinals
M'agafa la mà la iaia terminal
I penso que és un bon final
O això espero
Nedo al costat d'un mero
En gravetat zero
I mossego l'esquer
Des del dia que em va veure un curandero
Entro al pis i em sento un foraster
Un estel fugaç a dintre d'un traster
Aixeco un castell de sorra
Que flota, que esborra
Les lleis de la gravetat
Sento veus de mil persones que em parlen en tibetà
Em donen consells que arriben tard
Perquè ja estic a l'abisme, aclimatat
Venen idees i m'ataquen
Em parlen i contesto
Amb un idioma mort, que és el que a mi em surt
I miro el romanesco
I em porta a un altre món, és el camí més curt
Em tiro per un cèrcol
I caic al buit, uuu
Un viatge de tornada
Em parlen i contesto
Amb un idioma mort, que és el que a mi em surt
I miro el romanesco
I em porta a un altre món, és el camí més curt
Em tiro per un cèrcol
I caic al buit, uuu
Un viatge de tornada