Veig l'esquelet d'un catxalot En un palet de fusta tort No tinc fogonet ni copilot Només aquest ganivet fred, això és tot Farà falta sort Estic en un mar de calamars gegants Sense un far davant però m'està encegant Veig flotar una fulla que era dels orangutans Plantaré un esqueix i aviat tots el veuran brotant Se m'està embrutint el bot atrotinat que tinc Per sota està ple d'algues, bivalves i zinc Hi ha un peix mutilat a l'hèlice del motor oxidat Em sento fatal, és com si l'hagués cuinat Arribo desubicat al port de Surinam de nit Em trobo un nen orinant, petit M'acosto a terra ferma com si fos un imant Estic rendit Em veuen amarrar com si fos un bandit Que el desterraven Somio despert amb un plat de crema calenta de fulles de rave Ja em va passar ahir La imatge d'un bol d'açaí Amb civada, fruits del bosc, nous, lli Plàtan, canyella i cacau pur Volia creuar el mar, no creuar un mur El blanc de les plomes d'un colom de la pau surt Dels meus ulls i es torna vermell Com la sang que li feia sortir el motor a aquell peix martell Em veuen tremolar de fred i em donen un mantell Em cauen gotes d'aigua del serrell Camino pel carrer i em miren els surinamesos Recordo els immigrants amb hipotèrmia sovint mal atesos M'empasso el privilegi D'apartar-li la mirada a un ionqui que vol que el cuidi i netegi I li he apartat la cara tantes vegades a tanta gent patint Que la seva fortuna se m'està repetint Avui són mantes tèrmiques, ahir eren batins Alimentava el monstre en què m'anava convertint Festins i festins que em podrien per dins Podríem dir que és el mateix que tots els fills del capital Se m'acosta un capibara molt a prop i para Li noto el rebuig cap a mi a la cara El nen d'abans vol venir però el reté la seva mare L'agafa pel braç i el separa de mi Sento com xoquen la paret i la onada La gent torna a casa de manera esglaonada Ningú no s'apiada Recolzo el meu cos contra una porta tapiada I adopto una postura copiada D'un homeless del carrer Tapioles Tenia pell rugosa com si fos de tapioca Aixeco la mirada miopa Cap a constel·lacions que no em fan gens de llum ni ombra Si tota la vida hagués fet El que m'havien manat Sense sortir del ramat Estaria en un bufet Fent la feina d'advocat I sentint-me satisfet Per tota l'eternitat Però no és el cas