La vella terra té set,
La guerra torna al continent.
Torxes roges sota el cel,
Il·luminen els carrers.
La sang blava no tenyeix,
Però nodreix els sense res:
No veus com vermelleja el cel?
No sents com fugen els ocells?
Vine i dóna'm sang,
El camp de batalla
Porta temps esperant.
Dorms i tremoles pel fred,
Massa temps esquivant trets.
Llençols s'alcen amb el vent,
Els estendards de la gent,
Octubre arriba impacient,
Els nervis floten en l'ambient:
No veus com vermelleja el cel?
No sents com fugen els ocells?
Vine i dóna'm sang,
El camp de batalla
Porta temps esperant.
Es confon amb la carn
Com el desig que els anys
S'han anat menjant.
No deixar que el temps ens mate,
Guanyar-nos el nostre present.
Omplir totes les places,
Pintar-ho tot d'este moment.
Ei, vine i dóna'm sang,
El camp de batalla
Porta temps esperant.
Es confon amb la carn
Com el desig que els anys
S'han anat menjant.