(Una, dos i, sota el pont, sota el pont)
(Anem a passar-hi)
(El nostre pont té dos pilars, passem sense parar-nos)
Dos i dos són quatre, quatre i dos són sis
Escola reglada i frustrada
No parles, ni jugues si no tens permís
La creu, la sotana i la vara
Conjuguem presents imperfectes
Li restem la "x" al futur
Castrem a les feres als centres, força de treball del segle XXI
Hem planificat les conductes
No deixem ja marge per la creació
Dibuixem futurs plens de dubtes
Ni somnis, ni jocs, ni improvisació, infàncies al contenidor
10 hores al dia, un temps que era or
Esclaus d'un estat opressor
Perdona a tu pueblo señor
Mare mare, que jo no vull tornar a resar i callar quan ens manen
Pare pare, jo volia somiar i volar i allà ens tallen les ales
Contrabandista de verbs clandestins, escampant el verí
Pobles vius i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar
Si del carrer i el corral és l'ama
I ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit
I en eixe context arriba una mestra rebel, decidida, valenta
La infància en disputa és conquesta
El dictador mor, es comenta
Tenebres s'emporta el difunt
Canviem els costums, morta l'obediència
Trenquem el rosari, cremem els apunts
Davant del futur, la innocència
Arriba l'expedient disciplinari
Volem que memoritzen l'oració i l'abecedari
Horaris estrictes i un pati ben delimitat
Centre penitenciari de cristians
Vinguen l'alcalde, la guàrdia, inspectors
A defendre l'absurd, a donar-li lliçons
No van poder, mai no podran, d'aquella mestra
Hui som alumnat avantatjat!
Mare mare, que jo no vull tornar a resar i callar quan ens manen
Pare pare, jo volia somiar i volar i allà ens tallen les ales
Contrabandista de verbs clandestins escampant el verí
Pobles vius i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar
Si del carrer i el corral és l'ama
I ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit
Contrabandista de verbs clandestins escampant el verí
Pobles vius i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar
Si del carrer i el corral és l'ama
I ara hi ha un poble que brama
Contrabandista de verbs clandestins escampant el verí
Pobles vius i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar
Si del carrer i el corral és l'ama
I ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit