Amb el canvi de paradigma
Vaig haver-me d'excusar
Vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa
Per buidar tots els calaixos
Regirar tots els papers
Fer-ne una muntanya i veure com cremaven
Va ser eficaç, el foc
Tonificant
Va ser eficaç, el foc
De flames plenes
De les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir
De les bestieses que tu i jo havíem arribat
(A dir) i es propagaven a l'horitzó
(La veu ben, alta alta)
(A dir, a dir, a a dir)
I educaven l'interlocutor
(La veu ben, alta alta)
(A dir, a dir, a a dir)
Sempre més il·lustrats que els demés
(La veu ben, alta alta)
(A dir, a dir, a a dir)
I pagaven molt bé a final de mes
(La veu ben, alta alta)
(A dir, a dir, a)
Amb el canvi de paradigma
Preferia els segons plans
Ja no estava mai segur del que pensava
M'agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant
Sobre la remor d'estàtues derrocades
Sobre aquella remor
Damunt d'aquell bell cant
Sobre aquella remor
D'estàtues plena
De les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir
De les bestieses que tu i jo havíem arribat
(A dir) i es propagaven a l'horitzó
(La veu ben, alta alta)
(A dir, a dir, a a dir)
I educaven l'interlocutor
(La veu ben, alta alta)
(A dir, a dir, a a dir)
Sempre més il·lustrats que els demés
(La veu ben, alta alta)
(A dir, a dir, a a dir)
I pagaven molt bé a final de mes
(La veu ben, alta alta)
(A dir, a dir, a)
Amb el canvi de paradigma
Van haver-me d'enterrar
En aquest ermot, amb cap nom a la placa
T'agraeixo les flors blanques
I el discurs al funeral
Sé que feia temps que ja no em respectaves
I fan bonic, les flors
Amb negres draps penjant
I darrere uns amics
Que recordaven
Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir
Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir