Jo que era feliç
Vivint instal·lat
En l'eterna improvització de low cost
Divendres de cine, va fotem algo i menús degustació
Ja em vaig ensumar que tot aquell silenci
Era el preludi d'una gran declaració
Vas parar la tele, et vas girar, vas somriure i vas dir
Joan, això nostre li manquen emocions
I quan ets dona hi ha un moment
Que de dins sents una crida
I no saps per què però tens un gran desig
Tan gran com la vida
I prens una decisió
I a tu potser et va semblar que marcava un pas de funky
Però era un moviment d'espatlla, gentilesa d'un calfred
Farcit de pànic
Ho reconec, vaig tenir por
Carinyo no sóc en Terry Maison
Però fa dies que he detectat
Un immens desig de ser mare
I creu-me que no estic preparat, he dit que no estic preparat
Nou mesos després va arribar la Maria
I ves per on de sobte sen's feia molt curt el dia
I molt llarga la nit
I ens vam autoimposar fer esport
I minimitzar dèries que tu i jo, carinyo meu, no hem estat mai uns fora de sèrie
Ni de cos ni d'esperit
Carinyo no em demanis miracles
No sóc com el Bitter Cass
En tenim un i ja en vols un altre
I a mi em cal anar a pas a pas
He dit que em cal anar pas a pas
I fins aquí, au revoir, senyors
Ara passem a una altra lliga
De bolquers, escoles, Dalsy, de patir fora de mida
D'alevins cada dissabte, de fer ok des de la grada
I de renunciar al que som per madurar a marxes forçades
Però sempre queda un Peter Pan fotent la guitza a dintre nostre
Atrinxerat en aquells temps sense preocupacions ni sostre
Però no patiu que no esteu sols
Però no patiu que per a mirar d'alleugerir-ho
No patiu que no esteu sols
Però no patiu que per a mirar d'alleugerir-ho, no patiu
Que no esteu sols
Però no patiu que per a mirar d'alleugerir-ho, no patiu
Que no esteu sols
Però no patiu que per a mirar d'alleugerir-ho