Em desvetlla el telèfon tremolant I la veu a l'altra banda diu: "Problemes". Corre-cuita, he pujat fns al terrat. I Lisboa no dormia tan serena... Nova Delhi, simfonia de motors. En el rickshaw no he notat que m'adormia. Ens segueixen. Sacsejant el conductor, Dic: "Hem de despistar-los, que m'hi va la vida!". Però, quan de cop obro els ulls, me n'adono: En realitat sóc dins d'un tren Que va creuant un paisatge estepari. Per la finestra, al fons, et veig: La silueta al desert amb un dit Apuntant cap a mi. He escapat. De moment... 30 dies sense cap accident. Quan desperto en un motel de mala mort, A la porta, un puny que pica amb insistència. El revòlver em tremola entre les mans. Se'm dispara i recupero la consciència. I me n'adono que estic sol a casa, Però que ja tornes a ser aquí. Els dies eren tan clars, que dubtava Si eres o no una part de mi, D'una fugida endavant a través de l'espai i del temps. Comencem novament. Em desvetlla el telèfon tremolant I la veu a l'altra banda diu: "Problemes". Pensava que ja no hi eres. Pensava que ja no hi eres. Pensava que ja no hi eres. I me n'adono que estic sol a casa, Però que ja tornes a ser aquí. Els dies eren tan clars, que dubtava Si eres o no una part de mi, D'una fugida endavant a través de l'espai i del temps. Superar, finalment, 30 dies sense cap accident.