Se m'acaben els dies Se m'acaben d'una manera ràpida i cruel I no sé si podré fer el que dec O m'he de consumir com una espelma Intentant el mural del meu país Pujant escales i baixant escales Amb una idea clara que no sé si realitzaré O si arrastrar el pensament Un esborrany apenes Endins ràpid d'una passió Tinc la certesa d'una mort propera I és necessari que jo deixe escrit certes coses I no sé si podré Avui dimarts, comence l'excedència I sols pense tornar al Perelló Amb els meus llibres Els meus volguts papers Al racó de la taula Al menjador Sentint la mar terrible al meu costat Em ploren molt els ulls I deixe aquesta confidència mal feta ♪ Amb ulls com de mirara Per darrera vegada, amb ulls acostumats a anar perdent-ho tot Amb ulls que tot ho veien des de la vora via I res no els pertanyia de tot allò que hi veien Amb ulls de lenta mort Molt pregon i molt cast Mirava aquesta mar, pensava als nostres pobles Que vist, fa molt de temps, un dia, una vegada I que jo no sé ja si els podré veure més Ric d'ells Secretament ric de tots els meus pobles I de tots els camins i de totes les contrades I de les seues gents Els recorde i els pense a un fondo sentiment Agraïment confús Clavat ací, a la vora del mar Com de la vida, molt més m'estime abocar No me noma el país Un país de balcons Lluminoses fronteres Dolçaines i mosses que repten per les nits Alfàbregues de Bétera Canyars de Massarrojos Benifaraig el dia que arribe de puntetes Borbotó blanc de calç Magraner de Carpesa Poblenou de moreres Montcada de la sèquia Alfara de gesmins Paterna de la torres Benimaclet de l'aigua Manises de ceràmica Godella de l'ermita Rocafort de cert claustre I al bell mig, molt humils Els corrals del meu poble Aquell poble que enyore i ja no trobe enlloc Burjassot de les sitges, de campanar i coves D'una vivacitat de colomers propicis On la brisa de mars, arribava de l'horta I arribava amb olors de flors de taronger I el veïnat tranquil, agranat i arruixat Tot ho vaig recordant amb llum crepuscular, com no sé on Escolte el bram d'una vedella El renill del cavall Lentituds de la sèquia Potser aquest destí serà el meu Evocar com el meu pare ho feia Assegut en un marge Veient davant tot l'hort de Sant Miquel dels Reis Reconeixent camins de la seva infantesa Que jo intente refer amb el cor molt cansat Ara mateix, ací davant aquesta mar Mentre cau altre jorn, s'apaguen unes veus I hi ha una vela blanca, com per mi A l'horitzó