Com un tel que emborrona la ment Com el plor llaurant la carrera a la pell Com en un revolt es fa un punt cec Que pressents Però encara no veus És un dol Permanent És un dol Amagat a l'essència del temps La incertesa Tan injusta La incertesa Tan real Tan plena La incertesa Tan injusta La incertesa Tan real Tan plena Com un pom que et separa del pes D'afrontar un seguici de portes etern Com el llum tancat que a la por es resisteix I pressents Però encara no veus Sempre dol Sempre venç Sempre dol Amagada entre l'ara i després La incertesa Tan injusta La incertesa Tan real Tan plena La incertesa Tan injusta La incertesa Tan real Tan plena La incertesa Tan injusta La incertesa Tan real Tan plena La incertesa Tan injusta La incertesa Tan real Tan plena Com la fe que reposa dins teu Una llum Per a un ull que no hi veu