No cal parlar com si en sabéssim Si no estem entenent res Però ens avergonyim de la ignorància Busquem recer en la companyia Que ens inundi l'escalfor Per seguir sentint la màgia Ploren els rius fets de somnis trencats D'una gent que no sap on va I cauen les llunes vestides de dol Esperant tornar a néixer demà Abans de res, després de tot Quan es trenqui el món Abans de res, després de tot T'esperaré fins que s'acabi la funció Cercant llegendes infinites Evitant sempre el final Que les coses quan s'acaben És quan fan més mal La immensitat se'ns fa petita, I fent honor a aquella dita El cor no parla però endevina Torres més altes cauran I ens seguirem preguntant El sentit de la vida I aixoplugats en uns braços amics Collirem els bocins que guardem ben endins Quan se'ns va esmicolar l'alegria Abans de res, després de tot Quan es trenqui el món Abans de res, després de tot T'esperaré fins que s'acabi la funció Abans de res, després de tot Quan es trenqui el món Abans de res, després de tot T'esperaré fins que s'acabi la funció