Un núvol passa, els carrers s'han enfosquit
I fot un ram com els de quan era petit
Darrera els vidres jo m'ho miro arropit
Ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit
Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist
I moro d'enyorança perquè no ets aquí
La pluja m'ha portat records d'aquell estiu
Que vam passar junts en el teu pis de Cambrils
Ma mare mai va creure que només fóssim amics
Ella ens protegia de la llengua dels veïns
Perquè si eres a casa em veia tan feliç
No ho entenia però un fill és sempre un fill
Uooo, dos cossos enmig de la sorra
Uooo, rebolcant-se abraçats
Uooo, de la ment no se m'esborra
Uooo, no puc creure'm que s'ha acabat
Que s'ha acabat
Va aprèixer envoltada de misteri
En el primer moment tot va semblar normal
Borratxeres, descontrol, mais i rialles
L'endemà jo amb ressaca i ell amb ella se'n va anar
Però ara aquell núvol lentament ja ha passat
Ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat
I un gran amor no pot morir-se així
Del cassette de ma mare m'ha semblat sentir
Uooo, dos cossos enmig de la sorra
Uooo, rebolcant-se abraçats
Uooo, de la ment no se m'esborra
Uooo, no puc creure'm que s'ha acabat
Que s'ha acabat
Però ara aquell núvol lentament ja ha passat
Ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat
I un gran amor no pot morir-se així
Del cassette de ma mare m'ha semblat sentir
Uooo, dos cossos enmig de la sorra
Uooo, rebolcant-se abraçats
Uooo, de la ment no se m'esborra
Uooo, no puc creure'm que s'ha acabat
Que s'ha acabat
Que s'ha acabat
Que s'ha acabat
Ooooo
Que s'ha acabat