Des de l'estanc On estava comprant Un paquet de quitrà i nicotina Vaig sentir en sec Una veu que conec I al girar-me et vaig veure tan lluny Hagués pogut Saludar-te tossut I saber si et faig mal quan em mires No vaig fer res, amb el temps he après Que no n'hi ha prou amb estimar-se molt No n'hi ha prou amb estimar-se molt Encara dorms al portal Mentre jo He aparcat el cotxe en doble fila Avui fas anys I he volgut regalar-te Aquell disc que escoltàvem tots dos Te l'he deixat Al costat d'aquest sac Que ara et tapa el fred que fa aquests dies I, en dir-te adéu, t'he cantat ben fluixet Que no n'hi ha prou amb estimar-se molt No n'hi ha prou amb estimar-se molt I algú que ens coneix de fa temps Va pintant amb tinta invisible Llocs i paraules Que només tu i jo podem detectar Just al davant Del caixer d'aquell banc Que em fot mà amb el millor dels somriures Pago distret L'integral de fuet A un cambrer que té la dona lluny Del fons del bar Una veu benestant Diu "menys moros i més policia" I, al mateix temps, un avió escriu al cel Que no n'hi ha prou amb estimar-se molt No n'hi ha prou amb estimar-se molt