Tenia son i els ulls oberts com a pomes Des d'aquella nit només dormia a estones Una figura en la foscor, estava mort de por Abriga't minyó, que a la nit fa frescor Com un àngel caigut que regnava en les tenebres Cap al tard sortí de dins d'un cel de pedres Lluint les ales del pecat damunt la negra vall Restant amagat, silent en el brancall Amb quin dret ens vas prendre aquell estiu D'olor de préssecs i bicicletes prop del riu Ball a la pista, tardes al tros i avellaners Érem nens empaitant la vida pels carrers Perdona'ls que no saben el que fan Va dir Jesús a la creu agonitzant Un gran tro els núvols va esquinçar L'esguard d'un infant es va trencar On era el teu Déu quan la meva pell tocaves I on era el meu quan jo espantat callava Encara sento aquella olor de pa d'hòstia i vi dolç Sotanes, sermons, creus cobertes de pols Una esquela al diari em fa tornar A un vell refugi de muntanya anys enllà La teva màcula al taüt per sempre més Si també els records el vent se'ls endugués Perdona'ls que no saben el que fan Va dir Jesús a la creu agonitzant Un gran tro els núvols va esquinçar L'esguard d'un infant es va trencar