Vells llocs de la infantesa! M'hi cridaven els morts? Té una tristor tan dolça Aquest món de records Guarnia la barana D'aquell antic jardí Un cor de Déus olímpics Tallats en marbre fi De pàtines finíssimes D'argent, or i coral A l'esguard de la lluna I del solell vespral Ombrejades llurs testes Com per reials dossers Per una ampla filada D'opulents magraners Sols queda una deessa D'aquell olímpic cor Vora el gentil randatge De les magranes d'or I els vents d'aquest mig segle Han marcit o escampat Tot quant amb mi bullia De l'antic veïnat La vella que filava Cantant velles cançons Na Roseta, que feia Verger dels seus balcons La fusteria, els nuvis D'aquell festeig etern Tot els qui junts vetlàvem Aquestes nits d'hivern Ai, aquest llumet d'oli Ofrena de records Per molt que parpellegi No comptarà els meus morts! Les mateixes campanes Es planyen com ahir Benhaja elles que porten Quelcom que no té fi Malaurança la nostra Pobres o cavallers Si tan sols reflorissen Jardins i magraners!