El meu poble és aquella bota
Perduda al nord del Penedès,
A mig camí d'Igualada,
Entre camps d'oliveres i ceps.
Els estius són tots aquells avis
Que prenen la fresca al carrer,
Perquè no hi ha veritat que valgui
Si abans no l'ha parlat la gent.
Enfilant Carrer Nou avall,
S'arriba a l'ajuntament,
Que és on, en clau localista,
Es parla d'allò que no parlen els vells.
Molt a prop, on es troben els joves,
Hi ha un riu estret però valent
Que dóna nom a aquest poble,
Que deixa el nom a la gent.
El treball de les seves aigües
A les fàbriques de paper
Ha omplert de força les cases
En el temps d'un designi funest.
La història ha forjat aquest lloc
En una vall poc sobtada.
Amunt els palaus i els ponts,
Amunt la pedra de la bona anyada.
Amunt els palaus i els ponts,
Amunt la pedra de la bona anyada.
El meu poble és una plaça,
Plataners esclatant a l'abril,
Com em costa quedar-me,
Com em costa sortir.
Com em costa quedar-me,
Com em costa sortir.