Si estrenys fort els punys Tindré la força del millor guerrer No sóc com Ulisses De Troia juro que tornaré Vaig venir del nord I ara som un país sencer Al desert que habites Hi ha un exèrcit com un ram d'estels Fa fred sense tu, però sóc viu Fa fred sense tu, però sóc viu ♪ A les nits d'Alacant El vent del poblé em porta cap a tu Ets un vers d'Estellés Un gran cor que esclata al mig del sud No et vull posseir Et vull lliure com la terra on visc Som tot el que comença No ens governa la por ni el destí Fa fred sense tu, però sóc viu Estimo el teu temps perquè lluites I per si encara no he arribat Et deixo les mans plenes de justícia Som els obrers del nou món Resistents a l'embat del poder Per això serveix la poesia ♪ Et vull retrobar En el comú de les nostres cançons El plaer del plural Nosaltres som aquells que ho podem tot Sense tu, però sóc viu Estimo el teu temps perquè lluites I per si encara no he arribat Et deixo les mans plenes de justícia Som els obrers del nou món Resistents a l'embat del poder Per això serveix la poesia Per guarir la pell ferida