Empunyes l'alegria com espasa en mà, L'has construït anant de plor en plor. És una arma amb un atac d'un únic tall, Que et defensa si deixes lliure el cos La protegiràs de tots els focs dels piròmans Que volen fer de tu un incendi Alguns necis no et voldran veure amb ella mai, I et faran creure que no ets prou fort. Però no saben que la pots desenfundar, Només fa falta ser humil de cor La protegiràs de tots els focs dels piròmans Que volen fer de tu un incendi La salvaràs del soroll de les absències, La salvaràs dels proxenetes del menyspreu Quan passegis l'alegria rambla amunt i avall Els curiosos faran cua de debò. Per compartir-la no hi haurà cap autoritat, La portaràs a plena llum del sol La protegiràs de tots els focs dels piròmans Que volen fer de tu un incendi La salvaràs del soroll de les absències, La salvaràs dels proxenetes del menyspreu. La salvaràs del soroll de les absències, La salvaràs dels proxenetes del menyspreu