Hem aparcat al marge del camí
Mentre sonava Flor de primavera.
Són els senyals horaris de les sis,
Punt de trobada, a peu de carretera.
N'hi ha que hi han passat tota la nit,
I els que som nous ara ens posem darrera.
S'intueix un cel amb tons de matí,
Surt fum del teu alè com pols d'estrelles.
Tenim fred i els més joves van venint,
Fem un foc amb branques a la vorera.
Refilen els ocells des dels seus pins,
Fas un sospir i rius, estàs contenta.
Des d'on som ara em tremolen els dits,
Sento el soroll que deixen les roderes.
Les seves llums tenyeixen l'infinit,
Si volen llamps, serem una tempesta.
Si de nit tombeu la porta de casa
Ens trobareu dempeus, plantant-vos cara.
Els necis són a pocs metres d'aquí,
S'han agrupat entre la polseguera.
Som els qui ens creix un llarg octubre a dins,
Els clàxons saluden la gent valenta.
Adés, pobles veïns fan seu el crit,
Després dels trons, la pluja arriba sempre.
Abastem fins on arribem units,
Braç a braç, som un cor vestit de festa.
Si de nit tombeu la porta de casa
Ens trobareu dempeus, plantant-vos cara.
Si de nit tombeu la porta de casa
Ens trobareu dempeus, plantant-vos cara.
Si de nit tombeu la porta de casa
Ens trobareu dempeus, plantant-vos cara.