La vella Montserrat Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant, Les primeres persianes S'obren feixugues badallant. Rere el vidre entelat El cafeter assegura que no era penal I es desfà la conversa Igual que el sucre del tallat. Bon dia! Ningú ho ha demanat però fa bon dia! Damunt els caps un sol ben insolent Il·lumina descarat Tot l'espectacle de la gent. Al bell mig de la plaça La peixatera pren paciència amb la Consol Que remugant regala Grans bafarades d'alcohol. I el padrí reposant, L'avi Josep no es deixa perdre cap detall I amb l'esguard es pregunta Quans dies més té de regal. Bon dia! Ningú ho ha demanat però fa bon dia! Damunt els caps un sol ben insolent, Il·lumina descarat, Tot l'espectacle de la gent. Nens xisclant, olor a pixum de gat, Veïnes que un cop has passat et critiquen. Gent llençant la brossa d'amagat I un retardat que amb ulls burletes et mira i diu: Bon Dia! Bon dia! Ningú ho ha demanat però fa bon dia! Damunt els caps un sol ben insolent Il·lumina descarat Tot l'espectacle de la gent.