Ho sabia! ho sabia! ja fa temps que ho tinc molt clar
Estima aquella figa tova, la mosqueta morta
Aquella porca
La princesa perfumada que fa dies que el conforta
És l'olympia! gata maula! aquest cop m'ho pagarà
No m'estima, quina ràbia!
Ja fa temps que ho he notat
Quan es fa la rata sàvia
Li fotria un cop ben fort al cap
No m'estima, doncs que es mori
No es mereix cap compassió
Que se'n vagi al purgatori
A purgar aquesta traïció
Sé qui és i perquè el busquen i no penso callar res
Si explico algun dels seus secrets... de pet a la garjola
Tros de bestiola
Això ho ha de pagar car, a mi no se'm deixa sola!
Sé qui és i allò que amaga i li penso dir al marquès!
♪
No ens estima, no ho veus, nena?
No es mereix el nostre amor
Ja ens podem morir de pena
En el fons no ens feia cap favor
No ens estima, doncs que es mori
No es mereix cap compassió
Que se'n vagi al purgatori
A purgar aquesta traïció
♪
Rene descansa en pau en un teatre, lluny de Paris
Jo vaig veure al marques quan el va batre, ja malferit
Nuia el seu germa en amagatotis el va substituïr
Aquest era el secret de Rene i Llui
♪
L'estimavem, l'estimavem
M'estimava