Ho sabia! ho sabia! ja fa temps que ho tinc molt clar Estima aquella figa tova, la mosqueta morta Aquella porca La princesa perfumada que fa dies que el conforta És l'olympia! gata maula! aquest cop m'ho pagarà No m'estima, quina ràbia! Ja fa temps que ho he notat Quan es fa la rata sàvia Li fotria un cop ben fort al cap No m'estima, doncs que es mori No es mereix cap compassió Que se'n vagi al purgatori A purgar aquesta traïció Sé qui és i perquè el busquen i no penso callar res Si explico algun dels seus secrets... de pet a la garjola Tros de bestiola Això ho ha de pagar car, a mi no se'm deixa sola! Sé qui és i allò que amaga i li penso dir al marquès! ♪ No ens estima, no ho veus, nena? No es mereix el nostre amor Ja ens podem morir de pena En el fons no ens feia cap favor No ens estima, doncs que es mori No es mereix cap compassió Que se'n vagi al purgatori A purgar aquesta traïció ♪ Rene descansa en pau en un teatre, lluny de Paris Jo vaig veure al marques quan el va batre, ja malferit Nuia el seu germa en amagatotis el va substituïr Aquest era el secret de Rene i Llui ♪ L'estimavem, l'estimavem M'estimava