Aviseu l'assemblea, alarma ciutadana
Que arriba la revolució
Que arriba la revolució
La revolució italiana
Quan em passegi pel boulevard dels italians (Dels italians)
Homes i dones desitjaran ser els meus amants
Tothom voldrà saber
Qui és aquesta dama
Qui és aquesta flama que inflama París?
Quan em passegi pel boulevard dels italians (Dels italians)
París sencer
No tornarà a ser com era abans (Abans)
La gent aplaudirà
Cridant que surti a escena
Aquesta morena
De màgic somrís
Els italians tenim temperament, som divertits
Mai no estem avorrits, no en tenim ni idea
Estem molt acostumats al teatre popular
I que es trenqui de riure, jajaja, la platea
Quan em passegi pel boulevard dels italians (Dels italians)
Seré l'enveja d'aquella colla de pedants (Pedants)
Que són els grans actors
De la comedia francesa
Que mostren altivesa i somriure postís
Els francesos fan comèdia
Com si fessin diccionaris
Parole, parole, parole
Idees pomposes, desvaris
Ploren com cocodrils
I es mouen tots d'una peça
I fan l'amor com les mosques
Enganxosos i de pressa
Però aviseu a l'assemblea, alarma ciutadana
Que arriba la revolució
Que arriba la revolució
La revolució italiana
Quan es passegi pel boulevard dels italians
Faré que soni la trompeta de la fama
Tots somiarem en ser els seus amants
I el gran Goldoni potser m'escriurà un drama
Tothom voldrà saber
Qui és aquesta dama (Qui és aquesta dama)
Qui és aquesta flama, que inflama París?
París, París
Brava, brava, bravissima
Brava, brava, bravissima
Brava, brava, bravissima
Brava, brava, bravissima
Brava, bravissima
Brava, brava