Vosaltres ens veieu
Passar volant
Con un estol
D'ocells acolorits...
De mil colors.
I us quedeu bocabadats.
I us quedeu impressionats.
I dieu: "Això sí que és vida."
I dieu: "Jo vull aquesta vida."
No és tan bonic com sembla.
No és tan bonic.
No és tan bonic com sembla.
No és tan bonic.
Vosaltres ens veieu
Passar volant,
Visió fugaç
De plomes resplendents,
De mil colors.
P'rò quins colors?
P'rò quina vida?
Quan només vius
Fent voltes i més voltes,
Sense poder aterrar,
Ni aturar-te ni un segon,
Acabes per perdre el nord.
No és tan bonic com sembla.
No és tan bonic.
No és tan bonic com sembla.
No és tan bonic.
No he pogut aturar-me un moment.
No he sabut què és tenir mai un niu.
I em dic: "Això sí que no és vida."
I em dic: "Jo vull una altra vida."
Una altra vida...
Vull una altra vida.
Tu no pots entendre què és viure d'il·lusions que se t'escapen.
O potser ho entenc massa.
No. Aquí ja no hi ha res que m'encengui de debò.
Potser perquè no vols veure d'on ve el foc. Zaira...
Vigila aquestes mans.
No has de tenir por de les meves mans.
De les meves, no.
Volar
Al teu darrere.
Volar,
No mirar enrere.
Si em toques, em cremo...