Vas malgastar l'oportunitat. Vas renunciar a volar lluny. Et vas trobar a la ciutat Que et va fer descobrir de tu El teu costat més fosc. I et va fer tanta por, Que et va allunyar de tot I et va deixar perdut. I ara has tornat a un lloc segur, On realment no saps qui ets tu. P'rò què et va fer por D'avançar en la foscor, Si hi havia una llum al final? I torna a encendre's aquella llum, Gràcies als seus ulls... Que et recorden tot els camins Que encara viuen en tu. Camins que desperten D'un son molt profund... Camins que ara tornen... I ja no tens por. I ja no tens por! I ja no tens por! Ja no et fa por la llibertat. Ja no et fa por volar ben lluny. Ja no et fan por les il·lusions. Ja no et fa por què et trobaràs, Res del que pots descobrir de tu, Cap dels errors del teu passat. I ja no vols actuar com un covard. I ja no et fa por Avançar en la foscor. Només vols volar Cap a on brilla la llum. Al final hi ha una llum. Veus brillar aquesta llum. I ella és la llum. I ella és la llum. Per què esperar a fer demà, El que podries fer avui? Per què esperar a fer demà, El que podries fer avui? Perquè si esperes a demà, Potser ja és massa tard... Perquè si esperes a demà, Potser ja és massa tard... Per tu.