També per tu que els anys et passen Sense malmetre't gens les mans, Per tu que mires sempre enrera Perquè et fa por mirar endavant. També per tu que sempre trobes Que el guany és poc i el risc és dur, Tu per qui mai no val la pena D'alçar la veu contra ningú. També per tu que ara m'escoltes I et sembla estrany això que et dic, Per tu que dius que les paraules Tenen un deix de llibre antic. També per tu que et fas enrera Si el joc et sembla poc segur, També per tu que tot ho esperes De l'altra gent, també per tu. També per tu que ni t'adones D'aquells que passen pel carrer, Que has tan après a no fixar-te En tot allò que no et convé. També per tu que tens la norma De moure't sempre al grat del vent, Tu que quan parles dels qui lluiten En dius sovint la pobra gent. També per tu que converteixes L'orgull subtil en pietat, Tu que no entens que encara hi hagi Gent que demana llibertat. També per tu, si ara voldries No haver dit mai que no a ningú. També per tu, si quan m'escoltes Et sent molt sol, també per tu.