No et puc prometre el mar Ni el cel ni els estels Només et puc prometre el meu cos i sé Que potser demà ja no estarem junts Dessota dels àlbers Poesia que bressole amb els llavis I que em fa devot de Santa Veritat La ferida que em va fer aquell dia Em desperta com un vers de l'Estellés M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió Poesia patrona de la vida S'agenolla davant teu el meu dolor Pregaria que la tipografia Fos fidel al cal·ligrama del meu cos M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió Poesia que bressole amb els llavis I m'empeny contra el futur amb decisió No voldria aquesta vida meua Sense llibertat sencera i sense tu No et puc prometre el mar Ni el cel ni els estels Només et puc prometre el meu cos i sé Que potser demà ja no estarem junts Dessota dels àlbers Poesia