Eh, el bandoler Era el segle XIX I amb el nom d'en Joan Serra Es coneix un bandoler Per tothom en Lapera Li agradava la sang I el xiprer encara recorda Tots els crits que allà han pregat: Pietat, pietat No em mateu Jo tinc dos fills i una esposa Us daré tot mon diner Però no em claveu eixa daga No em mateu Us demano per ma mare Reseu l'últim "Crec en Déu" Pietat, pietat L'endemà Davant la Verge del Carme Hi ha un home que està pregant I a dos ciris encén la flama I així per camins i muntanyes Se senten els forts crits De la gent que en Lapera mata No em mateu Jo tinc dos fills i una esposa Us daré tot mon diner Però no em claveu eixa daga No em mateu Us demano per ma mare Reseu l'últim "Crec en Déu" Pietat, pietat Però, Joan Serra Avui no ha tingut ja sort Dos soldats t'han pres ben fort I ara estàs entre barrots L'endemà de bon matí Veu la forca preparada En Lapera dóna un crit És l'última pregària Quan jo sigui ben mort I penjat de l'alta forca I defalleixi mon cor I m'aneu a posar a la fossa Que algú resi una pregària Davant la Verge del Carme I que dos ciris tinguin flama Ningú no ho va fer