Et vaig veure a través de satèl•lits de bruta tenebra
Com el croma darrere de l'èxit d'algun reporter
I avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa
Que és el puny que et colpeja l'estómac quan ve un mal record
Et promet recordar aquell dia com una tempesta
I no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit
Oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
I deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
Oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
I deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
T'escoltava a través de tertúlies d'alè de vinagre
On mentir és un verb conjugat en honor als diners
Per a tu construeixen barreres i murs franquejables
Per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir
Et promet una terra fecunda d'olor a ginesta
On fundar el demà i inventar alfabets de futur
Estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
I deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
Estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
I deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
♪
Il•lumines el món amb els píxels d'aquesta mirada
Que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l'horror
Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d'un somriure
On el pes d'una bala val més que la vida i la mort
Et promet recordar aquell dia com una tempesta
On fundar el demà i inventar alfabets de futur
Oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te
I deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
I oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
I cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó