Es pressuposa que un aparell
Molt gran i estrany
S'acosta a la terra.
No sabem si en so de pau
O de guerra.
Es pressuposa que tan sols ve
A buscar mà d'obra.
Mà d'obra!
I que és aquest el gran perill
Que passem.
Es pressuposa que no trigarà
En arribar
Ni molt ni gaire: Gens.
A hores d'ara ja deu ser prop.
Es pressuposa que no és gent
Com nosaltres.
No són humans. Són com màquines.
Estranyes màquines
Que ho poden tot,
Que ho xuclen tot,
Que tot ho volen.
Es demana calma al poble.
No patiu! Es prendran mesures.
Calma! Tranquil·litat!
El poble està calmat.
No s'ha posat nerviós.
I més d'un a pensat:
Home, si paguen millor...