Per acabar el nostre humil homenatge A el gran poeta Vicent Andrés Estellés M'aclame a tu, del seu llibre Xàtiva M'aclame a tu, mare de terra sola Arrape els teus genolls amb ungles brutes Invoque un nom o secreta consigna Mare de pols, segrestada esperança Mentre el gran foc o la ferocitat Segueix camins, segueix foscos camins M'agafe a tu, os que més estimava I cante el jorn del matí il·limitat. El clar camí, el pregon idioma Un alfabet fosforescent de pedres Un alfabet sempre amb la clau al pany El net destí, la sendera de llum Sempre, a la nit, il·luminant, enterc Un bell futur, una augusta contrada! Seràs el rent que fa pujar el pa Seràs el solc i seràs la collita Seràs la fe i la medalla oculta Seràs l'amor i la ferocitat Seràs la clau que obre tots els panys Seràs la llum, la llum il·limitada Seràs confí on l'aurora comença Seràs forment, escala il·luminada! ♪ Seràs l'ocell i seràs la bandera L'himne fecund del retorn de la pàtria Tros esquinçat de l'emblema que puja Seràs l'ocell i seràs la bandera Jo pujaré piament els graons I en arribar al terme entonaré El prec dels béns que em retornaves sempre Jo pujaré piament els graons I en arribar al terme entonaré El prec dels béns que em retornaves sempre I en arribar al terme entonaré El prec dels béns que em retornaves sempre I en arribar al terme entonaré El prec dels béns que em retornaves sempre ♪ I en arribar al terme entonaré El prec dels béns que em retornaves sempre I en arribar al terme entonaré El prec dels béns que em retornaves sempre I en arribar al terme entonaré El prec dels béns que em retornaves sempre