Com un record d'infantesa Sempre recordaré A la Teresa Ballant el vals Potser fou l'últim fet Amb algú que estimés Abans que un bombardeig La tornés boja Tots els xiquets la seguíem I en un solar apartat Ens instruíem Al seu voltant Mig descabellonada Ens mostrava les cuixes I ens donava lliçons D'anatomia Ella ens va dir d'on veníem I que els reis de l'Orient No existien Ni llops ni esperits Ens parlava de l'amor Com la cosa més bonica I preciosa Sense pecats Ens ensenyà a ballar A cantar i a estimar D'això ella era La que més sabia Amb una floreta al seu cap I un mocador negre al coll I faldes llargues I un cigarret Vas ser la riota dels grans I la mestra més volguda Dels infants Ara de gran comprenc Tot el que per tu sent I et llence un homenatge Als quatre vents Com un record d'infantesa Sempre et recordaré a tu Teresa Ballant el vals