A les quatre de la matinada Comença la festa a fer-me forat. Ja veig clar que és la nit del divendres I el temps es fa cendra només començar. A les cinc són encara les quatre Tal com el teatre va rodant al pub. I una copa i un fum aromàtic Se'm pugen a l'àtic del meu campanar. A les sis ha passat un quart d'hora I cap ull em plora de nocturnitat. Però l'ull dret se'm va obrint i tancant Quan em trobe davant la cambrera morena. És morena, Li diuen Helena I porta una trena Pel mig de l'esquena. I els amics també miren Helena I és molta faena La que ens fa passar. A les set un esguit de la copa Perquè el gel rebota en pegar un glop Em fa en l'ull una estranya carassa I Helena, la nena, em mira i se'n riu. Tot açò ha passat en una hora. Les huit, toquen fora els rajos del Sol Com campanes que inviten Helena A deixar la faena i buscar els llençols. Al carrer agarrats uns amb altres Amb una gran pena per eixa traïció Que l'Helena ens ha fet esfumant-se. Cantem la memòria del vell Salomó, Que va escriure aquella sentència D'antiga sapiència Que no hem d'oblidar I que diu: Quan la nit siga llarga, no t'enamores mai d'una cambrera.