Si aneu amb molta vista i compreneu els mots
De les endevinalles que cantarem per a tots,
Veureu com d'istes istes, al món no n'hi ha pocs,
Poseu-vos a la llista, cobriu el vostre lloc.
Em diuen ista, ista, no em queixo mai de res,
Ni que em tapin la boca o em clavin un revés
I tant si és blanc com negre a tots els dic: "Amén",
Que jo no vull problemes i sóc d'on bufa el vent.
Em diuen ista, ista, perquè sóc general
I crec que és amb les armes que s'aguanta el de dalt.
Quan l'aviram s'esvera li pego cop de pal
I fins i tot em donen el Nobel de la Pau.
Em diuen ista, ista, no vull ser violent,
Tot i que el que m'envolta no més indiferent.
No vull guanyar les guerres amb sang, foc i fusells,
Jo vull trencar cadenes fent dejuni als budells.
Em diuen ista, ista, i menjo ceballots
Quan s'acaben les cebes, tot i que tinc pebrots
I dels colors del Barça, molt ufanós n'estic
I amb faixa i barretina arreu vaig fent país.
Em diuen ista, ista, i sé que no som pocs
Els que volem pa amb oli, els que rebem els cops.
Cregueu que a gota a gota podrem fer vessar el got
I arribarà aquell dia que ho compartirem tot.