Maria té un jardí
A prop d'un paradís
On moren tots els mots
Les cares i els vestits
Maria té un tresor
Que no podrà comprar cap poderós
L'hi va donar un infant
Amb un petit somrís
El va trobar en el bes
De la més noble nit
I el va plantar amb la pols
De les sandàlies d'un vell pelegrí
Voldria ser jardiner de somnis
I a l'hora pelegrí
Amb el sarró ple d'anhels
I de cançons
Voldria ser jardiner
I fer planter d'esperances al jardí
Voldria ser pelegrí
Per omplir-ne el camí
♪
Maria no diu res
No cal que digui res
Maria ho sap dir tot
Sense el soroll dels mots
Maria té l'esguard
Posat on el camí és l'horitzó
Si aneu a visitar
La seva soledat
Porteu-li un puny de pols
De vostre caminar
I quan sortiu d'allí
No tanqueu pas la porta del jardí
Voldria ser jardiner de somnis
I a l'hora pelegrí
Amb el sarró ple d'anhels
I de cançons
Voldria ser jardiner
I fer planter d'esperances al jardí
Voldria ser pelegrí
Per omplir-ne el camí
♪
Maria pren la pols
I en fa brollar una flor
Maria es beu d'un glop
Tota nostra suor
I ens deixa per record
Un nou alè, un bes i una cançó
I tornarà, de pols
A omplir-se el nostre cos
I suarem el feix
De tot el nostre amor
Maria té un jardí
On dóna fruit la pols
I la suor
Voldria ser jardiner de somnis
I a l'hora pelegrí
Amb el sarró ple d'anhels
I de cançons
Voldria ser jardiner
I fer planter d'esperances al jardí
Voldria ser pelegrí
Per omplir-ne el camí