No trobareu cap rondalla Com la que us vull fer saber Perquè aquesta n'és sortida De sota el meu barret No trobareu cap rondalla Com la que us vull fer saber Com que eren dies de festa A la vall de Bonoreig Dels pobles de la comarca Baixaven tots a l'aplec Balleu fadrins i fadrines Que això plau a Sant Avet! Cada pas de dansa Feia encendre el roig De galtes lluentes Gotes de suor Com un riu de saba Que regava el cos Tímides donzelles Esclataven com flors Mentre s'enlairaven Dèries de fadrins I un pastor dictava Corrandes i rodolins I seguint amb la tradició Cadascú plantava un arbre Per fer honor a sant Avet Patró de Bonoreig Mai cap nom no fou tan escaient Ni senzilla la seva gent Pel qui busqui tres peus al gat Les rondalles són rondalles Si ara us sembla realitat Serà casualitat Però el confrare que ens ha escoltat Cal que prengui un brandó ben llarg ♪ Si és fràgil la senzillesa Enmig de gestos banals Tan fràgil fóra l'arbreda Al ritme de mil destrals Com fràgil serà la terra Al ritme del capital Els savis ho descobriren I al rei ho feren saber Que a sota d'aquella terra Hi havia un tresor d'argent Les arques sempre són buides Quan falten raons de pes Van tallar l'arbreda Per fer-ne vaixells I amb l'argent moneda Per comprar taulells De fusta estrangera Que és més adient Per a vendre exòtics Perfums i mirallets Bosses d'alegria Bidons de coloret Coixins per migdiades I caixes de mort d'avet I així ho canta mal afinat Un pastor sense ramada Arribaren amb destrals Una gent de parla estranya Que arrencaren les arrels De les persones i els arbres Pel qui busqui tres peus al gat Les rondalles són rondalles Si ara us sembla realitat Serà casualitat Però el confrare que ens ha escoltat Cal que prengui un brandó ben llarg Pel qui busqui tres peus al gat Les rondalles són rondalles Si ara us sembla realitat Serà casualitat Però el confrare que ens ha escoltat Cal que prengui un brandó ben llarg