Si em pregunten que d'on vinc dic que de casa. Si em pregunten cap on vaig Contesto que no sé ni on quedar-me. Prop del mar, de la pluja o del prat. Amb una guitarra I amb algú al costat. Si em pregunten que què vull dic ser jo mateixa. Si em pregunten si faig tard Contesto que aquí tots tenim pressa. Deu ser l'aire, la gent o aquell far. Deu ser aquesta terra Que tant es fa estimar. I em pregunto quan no hi sigui On coi voldré ser. Entre aquelles muntanyes amb tots els que falten I que enyorem. Si us pregunten què vaig fer digueu que quedar-me. Perquè no hi ha res més bonic que formar part de l'aire. Seré cendres, seré pols i records. Però seguiré sent a casa. Enlloc s'està millor. I em pregunto quan no hi sigui On coi voldré ser. Entre aquelles muntanyes amb tots els que falten I que enyorem. Quan no hi sigui on coi voldré ser. Entre aquest gran paisatge que tenim a casa. Què més volem? x4