Allà en La Punta per on ix el sol Hi havia un llogaret de cases velles i horts On vivia gent senzilla que llaurava la terra i feia el poble fort. Un mal dia els va caure el mort Vingué l'autoritat a fotre a dret i a tort: "Heu de deixar les cases que les màquines venen a ampliar el port" No pot ser, deu ser un malson Com van a foragitar-nos i deixar-nos sense nom Això és ben bé el que pensava tothom Però l'avarícia és sorda i no vol escoltar raons. Vingué una colla de joves de la ciutat A omplir les cases buides i fer comunitat Els veïns s'organitzaren i tots junt es plantaren damunt dels teulats. Però la policia no pot tolerar això I fa servir les porres per obrir pas al patró I les llàgrimes corren Perquè no hi ha justícia per al poble, no. L'últim llar s'acaba d'enderrocar Quan ve el paper del jutge que s'ha cansat d'esperar Les dones, valentes, no han deixat d'escridassar: "Mireu-nos a la cara si us queda dignitat!" Cante per La Punta, per l'Horta i el Cabanyal Per la gent que lluita pels seus drets fins el final. Així és com va fent progrés Qui diu que sap el que vol dir però mai no ho ha entès Qui s'ompli les butxaques amb bulos i amenaces I sempre en vol més. Puja l'odi que han alimentat I qui tenia dubtes ja no li'n queda cap Es donarà a la causa que ha d'engolir aquesta xusma per un forat. Vindran més casos com el que s'ha contat Una sentència freda, bulldogs uniformats Enfront més braços faran costat I arraparan la terra on s'han deixat la sang. Cante per La Punta per l'Horta i el Cabanyal Per la gent que lluita pels seus drets fins el final. (BIS)