Després d'anys d'empènyer aquesta merda
Ja no puc però en vull més
Tants quilòmetres tots a l'esquena
Que no valen per res
Això comença a ser insuportable
Tot encaixa tan bé
Un silenci que mai s'acaba
I tothom somrient
Torno aquí a la ciutat on vaig créixer
Per què mai canvia res?
Veig els nens agafant el relleu
Però encara no em sento vell
Em sento bé?
No sento res!
Sento veus
Sento veus cantant
Al carrer
Sento veus que vénen del carrer
I jo aquí dalt parlant amb mi mateix
Ser feliç és tenir una meta?
O és sols estar distret?
No sé si és que em falten massa coses
O és que no em falta res
El sofà em comença a fer preguntes
I ja no sé què dir
Com em triga això de ser un iaio
I poder-me rendir
De què serveix aquest infern?
Aquest infern que crema per dins
Que s'apagui i que no ralli més
Aquest infern que crema per dins
No s'apaga i no se'n va d'aquí
És Nadal?
Ja és Nadal i no ho sé?
Tothom rient
Tothom brindant i estant amb altra gent
I jo tirat parlant amb mi mateix
Sento veus
Ja és Nadal? jo què sé
Al carrer
Tothom ballant i acabaran al llit
I jo aquí dalt parlant amb mi mateix
Jo sempre parlant amb mi mateix
No pararé fins tenir el meu Linoleum,
El meu Ruby Soho,
El meu Alecs Gone, el meu Vermilion
I el meu Trae ese Old Black Rum
El meu Reign, el meu City of New Orleans
El meu People Equal Shit
El meu Mierda, el meu Friends, el meu Cashed In
I el meu May 16th