I tu què ets? Em pregunten tant sovint Tu què fas? i mai sé què collons dir A què et dediques? jo? doncs intento ser feliç Però ni amb feina ni a l'atur, mai ho acabo aconseguint Tinc 3.000 factures pendents de pagar I un buit a l'estomac que sol no s'omplirà A mi a casa em deien "tu posa't a estudiar Que si aprens molt i t'ho curres, lo bo ja arribarà" I tu què vols? vols vida a part de treballar? Però si tens caps de setmana i 30 dies naturals! I tu què esperes? Què? El moment de descansar? Serem joves i dinàmics fins els 65 anys Tot sembla molt lògic treballes per cobrar Ells posen el preu, tu per què vols opinar? No hi ha dubtes, t'han ensenyat a no pensar Si només tens un martell tot és un clau Treballar és de pobres, ens hem deixat enganyar Treballar és de pobres, per ser ric has de robar Treballar és de pobres, tant d'esforç i dignitat Penses que la teva vida no et pertany? Doncs és veritat I ara què? sabem que ens estan fotent el pèl Entre fulls d'agenda es perden anys sencers Què he de fer per ser propietari del meu temps I no tornar a plorar mai un diumenge a la nit? Doncs la solució no és ser el teu propi cap Ni crear una empresa o tenir un càrrec més alt Puja més amunt t'inflaràs de merda igual Però amb trajo i corbata i menys 100 de dignitat I un rellotge d'or que compta cada minut que has malgastat Treballar és de pobres Treballar és de pobres, ens hem deixat enganyar Treballar és de pobres, per ser ric has de robar Treballar és de pobres, tant d'esforç i dignitat Jo tinc un parell d'idees: cop d'Estat O que treballin els mediocres que són molts I sempre estan molt motivats