Lluny Instantànies que fonen els ulls D'un record ple d'espurnes que ja Vam endur-nos, allò inaccessible, tan lluny I ple Un bagul encerclat i astorat Inundat de tempestes de fang Una lluita infinita de cossos, perduts M'amagaré Dins la innocència amb que vaig arribar Tot topant-me amb un mur inventat Del que col·locaré fins les pedres, cap al cel Derrotades les mirades Sols quedarà la nit TERSEemps, farà falta per cicatritzar La terra d'una sequera inigual Una tempesta infinita de glòria, al final I quan Florirà tota cendra llampant Convocant la reunió d'enganyats Obrirà un nou dia impossible, però cert I arrossegant Fora de tota concepció del temps En un imaginari inventat Figures d'una partida d'estrelles, fugaç Derrotades les paraules Sols, guanyarem la nit Derrotades les paraules Sols, guanyarem la nit Derrotades les paraules Sols, guanyarem la nit