Quan jo te cant, no puc fugir
Darrere una porta tancada
Hi ha cent cavalls i crec que ja m'han sentit
Volen venir i per això baixaran de sa muntanya
Per escoltar tot lo que t'he de dir
I el cel s'obrirà i enmig de la mar
Brollarà una font d'aigua dolça
Els peixos perdran los seus naturals delits. (ah)
I enmig d'un gran foc, que ho podrà tot
Sentirem de ben enfora
Paraules de dol convertides en crits
Llamp, foc, vent
Mort, fred, dol
Qui decideix un ordre?
Cel, mar, sol
Un camí
Qui mos podrà salvar?
Què quedarà d'això?
Què quedarà de mi?
Digue'm si mentrestant
D'aquí podrem fugir
Què quedarà d'això?
Què quedarà de mi?
Digue'm si mentrestant
D'aquí podrem fugir
Escolta aquest cant
T'estic explicant
Que passaran ses següents coses
El cel davallarà i tot s'enfonsarà
Només suraran ses muntanyes
Me dones sa mà, es perdó bastarà?
I qui soc jo per respondre't?
Jo cant aquest cant que està levitant per damunt de totes ses coses
Creus que no passarà? Que te salvaràs?
Te penses que no ets com es altres?
T'estàs equivocant, desafiant, s'ordre natural de ses coses
Pensa un poc més, mira més enllà, ho podràs sentir si t'esforces
Arriba es final i arriba amb totes ses forces
Què quedarà d'això?
Què quedarà de mi?
Digue'm si mentrestant
D'aquí podrem fugir
Què quedarà d'això?
Què quedarà de mi?
Digue'm si mentrestant
D'aquí podrem fugir
Què quedarà d'això?
Què quedarà de mi?
Digue'm si mentrestant
D'aquí podrem fugir
Què quedarà d'això?