D'on véns, amic, tan pensarós?
Per aquesta drecera humida i apartada
Cerques en la foscor la matinada
La claror del migdia en el sol post
El camí que tu prens tot temps és fosc
La llum d'hivern obscureix la contrada
♪
Ni un bri de llum trobaràs de l'albada
Erraràs el teu pas si marxes cap al bosc
Si marxes cap al bosc cercant la matinada
Confiant que la nit esdevindrà claror
El camí que tu prens tot temps és fosc
La llum d'hivern obscureix la contrada
D'on és que vens tot tan cobert de plors
Tement la nit quan la nit se temporta?
No sents la pesantor de l'aigua morta?
Es fica als ulls a la ment i al cor
♪
El jorn obrira la seva resplandor
On de nou lluirà amb la llum esperada
Acostuma als teus ulls a la foscor velmada
Res no veuras en l'aire cavernós
El tint obscur d'aquest espai reclòs
Esveirà els perfils de forma estimada
D'on és que vens tot tan cobert de plors
Tement la nit quan la nit se temporta?
No sents la pesantor de l'aigua morta?
Es fica als ulls a la ment i al cor
♪
El tint obscur d'aquest espai reclòs
Esveirà els perfils de forma estimada
D'on és que vens tot tan cobert de plors
Tement la nit quan la nit se temporta?
No sents la pesantor de l'aigua morta?
Es fica als ulls a la ment i al cor
D'on és que vens tot tan cobert de plors
Tement la nit quan la nit se temporta?
No sents la pesantor de l'aigua morta?
Es fica als ulls a la ment i al cor