La nina es desperta Pel so del silenci De l'instant present passat. Cor ple, mon buit Firmaments com brasses extingits I l'angoxa de quan no has sentit els crits. I l'angoxa de quan no ens sentin els crits De vegades, quan hi penses Descobreix ella mateixa Suspirant per ser en el forat. Podria ser el que falta, O allo que s'obvia. I la ceguesa d'aquells que es fan el sord, els crits. Amb la ceguesa d'aquells que es fan el sord, els crits La mateixa mort immensa D'una llunyana nit d'estiu. La mateixa mort immensa D'una joguina al fons d'un riu. Sovint, sense adonar-s'en Bat les ales i al voltant creixen mil milions de flors. Fragils i orgulloses, La eternitat es als colors. I la força amb aquells que fan cançons dels crits I la força amb aquells que dels crits fan cançons. La mateixa llum intensa D'una llunyana nit d'estiu La mateixa llum intensa De la nina quan somriu.