El dia que va perdre el Lee No hauríem d'haver anat a escola Em sap greu no haver insistit Que passéssiu aquell dia Jugant i rient o plorant a casa amb mi El dia que va perdre el Lee La humanitat sencera va envellir Tota la història de l'art Ser un heroi o ser un covard Va perdre tot una mica de sentit Per això encenc una espelma I canto aquest lament El futur que ens espera Potser ja té nom I és el número d'un moviment Què se n'ha fet de Lee Sedol? Que algú sap si encara juga al Go? Què se n'ha fet del campió? Que algú sap si encara li agrada el Go? El dia que va perdre el Lee Ho va fer contra el silenci exasperant D'un algoritme molt senzill Que a força d'errors Com tu i com jo va millorant El dia que va perdre el Lee Part del nostre misteri es va extingir Tu ves-te fent l'interessant Que ets l'Omega i mentrestant l'Alpha Go va calculant Per això encenc una espelma I canto aquest lament El futur que ens espera Potser ja té nom I és el número d'un moviment Què se n'ha fet de Lee Sedol? Que algú sap si encara juga al Go? Què se n'ha fet del campió? Que algú sap si encara li agrada el Go? El dia que va perdre el Lee No hauríem d'haver anat a escola Em sap greu no haver insistit Que passéssiu aquell dia Jugant i rient O plorant a casa amb mi