Me n'oblido de tot
Del rancor del meu cos
Del meu cor
D'aquell tros de terra
Que van dir que era el meu lloc
Del tresor que es busca
Sempre per poder viure millor
Del company que aguanta fatigues
I garanteix consol
M'oblido del sóc i del som
Sense dependre de la cendra
De la fulla seca que es crema pel Sol
M'oblido d'ell i de mi
De la distància que ens separa
Al pou sense fons
Hi ha un rerefons d'aigua clara
M'oblido de tot per arribar
On l'infinit s'apaga
On l'esperit no s'amaga
On naufraga aquest neguit
Jo com que la fi no és límit
Límits la nostra coraça
I un que germina de dins
Il·luminant camins de la muntanya
La nostra essència
És la resina de l'arbre
Que respira tranquil·la
Perquè el destí no va fer caure
Ara forta i conscient
Exalta la seva aura
Capaç d'acceptar i agrair
El que hi ha sobre la taula
Sempre esperant
El que mai arribarà
Desesperat pel que ha d'arribar
I no m'agradarà
Si m'allunyo de mi
M'acosto al que estic rebutjant
La humilitat em mira des de baix
I l'ego des de dalt
Però no em vaig pensar
Més del que sóc
Per mirar directament al Sol
Perdent hores de son
Més enllà de l'horitzó
Despert pel camí incert
Recordant velles cançons
Recolzant els meus inicis
En els que van ser malsons
Les meves raons de ser
Han passat per molt dolor
Per l'amor de la mort
I la mort de l'amor
Despertant-me en cada cicle
Ara em trobo a la tardor
Mirant al terra
I am knockin' on a heaven's door
El vent corre i
Em gela les mans
El nas vermell
I recordo aquell consell
Que em va donar un xaman
No importa que siguis
Jove o vell
Sinó el seny que tinguis
Quan arribi el moment
De marxar
Els gossos borden
Els gats miolen
Els llops udolen
Les persones criden
I no saben el que volen
(Volen ser lliures)
Però no suporten més
Sentir-se soles
(Volen escriure)
Però no han viscut
Part de la seva història
Volen jugar
Amb quatre-mil homes
Follar amb quatre-mil dones
Per obrir un buit
Que ni l'amor propi
És el que troben
Jo tampoc em trobo
Sovint estic entre dues cordes
Una tensa i una fluixa
I no m'ajuda la discòrdia
(Quan el subconscient és mut)
I la voluntat no escolta
El punt final i el punt d'inici
Estan dins la mateixa volta
Obre els ulls i trenco dogmes
Agafo "Satan" per les cornes
Torna la llum que m'envolta
S'obre la porta del sostre
Traient-me del cap
Idees homicides
Conseqüents de la guerra interior
I causes de la covardia
Sóc el senyor
Sense seny ni or
D'acord fort
Des de petit
Amb el Hip-Hop
Com a filosofia
Traient-me del cap
Idees homicides
Conseqüents de la guerra interior
I causes de la covardia
Sóc el senyor
Sense seny ni or
D'acord fort
Des de petit
Amb el hip-hop
Com a filosofia
♪
Vida
Senyor Oca
Si Déu tingués forma
Seria una dona
Des de Barcelona
Rap de la terra
La nostra zona
Vida
♪
Vida