Pots anar de cap a la cuina i agafar un ganivet
Començar a estripar de la teva ruïna quan estàs solet
No sé com ho fas, estic al marge amb la meva gent
Et dono la mà no el braç, sinó ganivet
Tallo l'espai i el temps
Entenc l'univers punt incert som el nucli invers
De nen nu i dispers ara sang i torniquet
No callaré si t'ofenc no és tant el que et passa sinó com tu prens
Tot és un invent, un milió d'intents, manera de fer, un experiment
M'he begut l'enteniment
Quan de mi depèn paro el moviment, cada "frame"
Sóc un ésser, la peça que lluita per estar complet
Ganivet al gabinet d'advocats
Estem sobrevolant la zona i perdent la intimitat
L'ego de cada persona està provocant un forat
Hi ha una pantalla i un vidre entre dos enamorats
No sé que esperes de mi, si la vida no és real
Esperes que t'expliqui el que sento davant d'un mirall
Els complexes són com una sala amb l'espai
Aforat i l'amor em conduirà a la font del manantial
La meva nebulosa es desfà
Ha plogut massa en massa poc temps per assimilar
Si em fas l'abraçada amb el ganivet a la mà
Pa calent i sopar fred, no preguntis per demà
Entre pols i fang, vés nom facis cas
Estic contant estrelles, afilant estelles i dormint al ras
Respirant silenci per no perdre els nervis i no fer-me mal
Afluixant la llumeta i ajustant la porta per si arribes tard
Quan arribis vine
Parlarem tranquil·les, anirem al gra, ni orgull ni fam
Morint com Séneca beben arsenic
Per que plorar cendra si sóc un Phoenix
He sobrepassat el buit, ja no hi ha vèrtic
Vaig aprendre la lliçó amb antics proverbis
Ganivet afilat com dents de rèptil
Per la falsa humilitat que debora aquest gremi
Seguirem al cau cultivant l'ingeni
No hi ha pau ni treva mentre plogui o nevi
Entre pols i fang, vés nom facis cas
Estic contant estrelles, afilant estelles i dormint al ras
Respirant silenci per no perdre els nervis i no fer-me mal
Afluixant la llumeta i ajustant la porta per si arribes tard
Quan arribis vine
Parlarem tranquil·les, anirem al gra, ni orgull ni fam