Som lluna plena, aigua clara, una petita espelma,
L'amor que es va fer cendra, mare, seràs eterna,
Vint-i-quatre anyets prenent la vela
De l'hemisferi que ens rodeja,
Del mar que gela, calor que crema som,
L'avorriment que fa curta l'espera,
Som l'energia quan hi ha algo que et frena
Buscant la via per sortir de l'era,
La dels humans que cerquen la felicitat sembrant misèria
Som de la terra
La boira que cega
La calma que ofega
La llengua tancada
Som de ponent
La terra oblidada
Som el sospir de la nostra yaya som,
Mes de carícies que d'una mirada
Un escenari que ens fa treure tota la rabia
No, no en tenim prou
I si es cou,
L'interior del rap és el que a mi em mou
No siguis babau,
Estic obrint-me a cercles nous
Em dones la clau
Però canvies de candau i prou,
Es cou, la ferida, quan no he sortit del pou,
Prou de tanta misogínia liquidant el món cony,
Sembla que no, no n'aprenem dels errors,
Estic confosa, la merda m'arriba fins al coll
Som l'esperança que mai hem perdut
La mosca que un dia volava la llum,
Som la llança, l'amor i l'escut,
La vida que enyora una estona de tu,
El dol d'una mare, la pena d'un pare,
La força de l'àvia la història de l'avi,
Sento el pumclap!, ressona sota el barri
Aquí en diem, vicis d'extraradi,
El caminar i rapejar on el cor ens digui
El meu millor santuari, serà per tu un calvari, joder
No hi ha qui ens pari,
No hi ha qui ens pari...
Som de la terra
La boira que cega
La calma que ofega
La llengua tancada
Som de ponent
La terra oblidada
Som el sospir de la nostra yaya
Som l'esperança que mai hem perdut
La mosca que un dia volava la llum,
Som la llança, l'amor i l'escut,
La vida que enyora una estona de tu,
El dol d'una mare, la pena d'un pare,
La força de l'àvia la història de l'avi,
Sento el pumclap!, ressona sota el barri