Comezamos o camiño construíndo Mao a mà
E agora estou no estudo xunto a cinco irmáns
Pouco pra celebrar
Bosquexos sen rematar
Teño moitas notas, máis de mil libretas
Sobran moitas portas, faltan escaleiras
Pra poder chegar a unha vida digna
Facemos da fame furia colectiva
Viva quen esixe o pan
As millennials vimos pra loitar
Con inxustiza, non hai fuxida
Sabemos que a saída vive na ofensiva
Amb el puny amunt i un somriure
Rebenta els murs com un sisme
Sabem com et bull el cor
No tot és amor, però avui et farà viure
Fem de les cendres victòries
Del vent temps millors
Si ho fem juntes gira el món
Som colze a colze i no passaran
Som els que mai es rendeixen
Som tant germans com dos pobles que lluiten
Som dels que defensen la terra
Idas e vidas, mozas furtivas
Curtidas, errantes, queren garantías
Un curro estable, un proxecto, saídas
Nin parches, nin claves de falsos mesías
Réquiem por esa esperanza perdida
Morta na praxe sabendo a teoría
Coas forzas nun ERE sendo despedidas
A voz e a alegría en folga indefinida
Desidia e apatía nomeáronnos escribas
Da ledicia a flor de pel, da loita en carne viva
Manchamos o papel por tódalas heroínas
Que alimentan a ansiedade para encher a súa barriga
Som una daga contra la injusticia
Som les que van néixer per vèncer
Som resiliencia, cantem a la vida
I no hi haurà pau sense guerra
Hi ha calma tensa quan hi ha repressió
Coratge, fermesa i trinxera
Som perquè altres ho van fer possible
Som les que defensen la terra
Despertar-se cada dia entre caixes plenes d'eines
Reconec caligrafies de cada una d'elles
D'aquells murs, que no es resisteixen
Els hi queda massa bé una A de color negre
Somio gairebé cada nit
Amb l'Starbucks de Barna cremant a crit
Un McDonald's que explota a llumí
Somio que el Albiol és a dins
Fum, fume, foc, lume
Molta gestió
Birra fresca, fer pancartes, posar cal a les escletxes
En el fons saps que t'agraden les eternes assemblees
Un saludo a todas las compas torturadas
A las escondidas, a las encarceladas
Desde aquí os decimos, amadas compañeras
Que no pararemos hasta veros fuera
Sinte como flota a parca
Arrepiando as epidermes
Ensinando as súas marcas
Contaxiando coma xerme
Deste lado non estamos ben
Porque nada é como ten que ser
Perder a batalla e tamén a fe
E soñar outra vez con ver todo arder
É moi triste, éche raro
Pero sei que o van pagar caro
Xa se ve nos ollos cansados
Xa se ve nos puños pechados
Som colze a colze i no passaran
Som els que mai es rendeixen
Som tant germans com dos pobles que lluiten
Som dels que defensen la terra
Som colze a colze i no passaran
Non pasarán
Som colze a colze i no passaran
Non pasarán