Molt he estimat i molt estimo encara A qui l'atzar pot agrair tres dons. En so'n parits pocs d'amants com nosaltres, Tota la meva vida es lliga a tu. Topant de cap en una i altra soca, Amb molta fam tenint un xic de pa. Mai cansats d'aquesta covarda terra, Potser e's en somnis quan hi veiem clar. Res no e's mesqui' ni cap hora e's isarda, I hem sentit que comença en un mateix. Encara que no els agrada que es parle Ens pot la voluntat de tornar a ser. Vostra rao' es va desfent com les molles. Avui de la por ja no en diem seny. Tornarem a tramuntar la carena, Farts de demanar perdo' per existir. Som moltes les persones del mo'n que ens sentim nacionalistes Perque' les altres no ens permeten deixar de ser-ho. Pero' la llibertat no fa felices les persones, senzillament les fa persones. Tota poli'tica que no fem nosaltres, sera' feta contra nosaltres. Totes les causes justes del mo'n, tenen els seus defensors, En canvi, Catalunya nome's ens te' a nosaltres. Qui perd els seus ori'gens, perd la seva identitat. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai.