Que e's bo saber restar quan tot incita a desistir Tanquem, si cal, les portes I convertim la casa en un reducte On cada cosa, a poc a poc Reprengui dimensions comprensibles i amigues Res no ens limita fora del refu's D'aquest espai En la incertesa granen veus i me's veus i al Lluny el mar proposa L'impuls del vent i la llum de les rutes Sempre el ponent convoca focs i aurores Sempre el ponent convoca focs i aurores Sempre el ponent convoca focs i aurores Sempre el ponent convoca focs i aurores Saber restar, vet aci' la consigna I preservar cadascu' el petiti'ssim Terreny en que proclama, altiu, me's vida Terreny en que proclama, altiu, me's vida Me's vida. me's vida. me's vida. me's vida me's vida Me's vida. me's vida.me's vida.me's vida.me's vida Me's vida.me's vida.me's vida.me's vida me's vida.me's vida Sempre el ponent convoca focs i aurores Sempre el ponent convoca focs i aurores Sempre el ponent convoca focs i aurores. Sempre el ponent convoca focs i aurores Sempre el ponent convoca Sempre el ponent convoca Sempre el ponent convoca